El temps a Sedó
A
Hostafrancs i Concabella, lo florit de
Siguis
comte ó baró val més ser Magarola de Sedó
Cal Magarola, seu de la Llibreria
Antiquària Els Gnoms
Goigs de la Mare de Deu de
Santes Masses
Ai Verge de
Santes Masses (Oració)
Sedó i Riber: Els
castells catalans. Barcelona,Rafael
Dalmau, 1967-1979
Josep
Mª Espinàs: A peu per la Segarra
Sedó (Sadaó, Cedó)
Població: 133 h [2001]
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), a la dreta del Sió.
De la seva església parroquial depenia la de Cardosa. El lloc és esmentat el
1099 en l'acta de consagració de l'església de Guissona. El 1379 pactà el
veïnatge amb Cervera; fou lloc reial.
Gran Enciclopèdia Catalana
NUCLI DE SEDÓ
Jordi
Oliva i Pere Verdés
DESCRIPCIÓ
El nucli de població va desenvolupar-se a
partir del primitiu castell medieval situat en el punt més elevat del turó de
Sedó, amb l’església, baix l’advocació de Sant Donat, fora del clos. El nucli
medieval encastellat va donar pas a un desenvolupament per la falda
d’aquest turó a partir del segle XVI, però sobretot durant els segles
XVIII i XIX. Remarcables són dos imponents casals, val a dir que inacabats,
obra del segle XVI i els portals que tancaven el nucli, essent el de cal Farré
el més important ja que tancava el pas del camí de Riber a Tarroja.
Durant el segle XIX el poble va créixer en direcció est-oest, per això
actualment té una forma allargada.
Actualment
forma part del municipi de Torrefeta i
Florejacs, distant de Cervera en uns
Etimologia
Albert Turull, en el seu estudi sobre els topònims de la Segarra, indica que Moll, en parlar del topònim Sedó, assenyala la incertesa del seu origen i recull diferents tesis. Moll, per exemple, opina que les formes medievals del tipus "Sadaó" són indicis que Sedó prové del llatí Sedatione, que vol dir repòs. Joan Coromines, en canvi, proposa un origen radicalment diferent per a Sedó: "probablement un SATABONE pre-romà". Ben poca credibilitat cal donar, segons Turull, a la proposta que fa Albert Benet en el sentit que el topònim Sedó pugui tenir relació amb la paraula àrab "suda", que designa castell, l’únic suport de la qual és la forma Sudavo que trobem, com diem més endavant, en un document de 1015.
NOTÍCIES HISTÒRIQUES
Hipòtesi de
l’existència d’un assentament anterior a la reconquesta
Diversos documents de principis del s. XI
presenten referències que hom ha relacionat amb aquesta localitat. Del 1015
tenim la donació de la terra de Segarra
amb els puigs de Calaf, Calafell i Ferrera atorgada per Borrell, bisbe de Vic,
a Guillem, levità. La terra, rebuda dels comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda
era entregada
al donatori per a què hi construís
fortaleses i atragués cultivadors. En relació als límits d’aquestes
terres s’esmenta "…de parte vero circiproveitur de ipsa
Guardia que dicunt Sudavo…" (Font Rius, 12). En el judici
celebrat a Guissona el 2 de novembre de 1024, en què el Bisbe Ermengol de
Sedó dins el domini reial (s. XIV…)
El tombant del s. XIII i XIV va estar marcat
per la discussió dels límits entre el comtat urgellenc i el domini reial al
llarg d’una franja d’uns 355 km2, estesa des de Térmens
fins a
El poble de Sedó comprat per Cervera
Per recompensar els serveis del conseller
reial Joan de Montbui, lloctinent del governador de Càller, sobretot en dos
viatges realitzats a Sicília, Pere el Cerimoniós i l’infant Joan li
atorgaren 4.000 florins, a compte dels quals li foren entregats els llocs de
Sedó i Riber, concretament el 22 de
febrer de 1379. Posteriorment, el 27 de març del mateix any, l’infant
Joan va concedir a Montbui altres 2.000 florins també assignats sobre els llocs
esmentats. Però, dos mesos més tard, Sedó i Riberes redimiren per 3.500 florins i
foren venuts a Cervera (3 de maig de
1379). El rei també va entregar a Montbui els llocs de Sant Martí, Veciana i
Guàrdia Pilosa en pagament dels 2.500 florins que faltaven de la concessió
inicial de 6.000 florins (Sánchez, 1993, ps. 395 i 396).
Altres notícies
L’any 1145 Pere Ug de Sedó i Pere
Bernat de Fonolleres signaven una concòrdia en què el primer concedia al segon
els drets que hi tenia (com a feudatari, pel bisbe d’Urgell i en el
comtat d’Urgell) al dit lloc i castell (Bach, 1991, p. 80 i 81). Durant la
segona meitat del segle XIII i part del XIV Sedó, Riber, Montcortés
i altres pobles de 
Fogatges
En el fogatges de 1365-1370 trobem que "…los lochs de Çadaho e Riber segons lo dit Nombre (Cervera) LV fochs. E segons lo dit Nombre (de Tortosa), XXXIX." Pel que fa a la col·lecta de l’impost especial de "maridatge" de l’any 1496 s’assenyala "XXII fochs que són en dits lochs de Sedó e Riber". En el fogatge de 1497 es fa referència als fochs d’aquests pobles per separat i es diu el següent "Sedó és Real 17 fochs". Ja en el segle XVI trobem dades demogràfiques d’aquest nucli en una altra col·lecta de "coronatge" i "maridatge" de l’any 1522 on s’assenyalen 26 fochs pels pobles de Sedó i Riber, i en el fogatge de 1553 en el nucli de Sedó es comptabilitzen 18 fochs. En el segle XVIII, trobem el treball de Josep Aparici de 1708 on es comptabilitza 30 cases a Sedó. Un estudi de l’any 1716 ens diu el següent sobre Sedó: "Te 16 casas y 70 personas". Finalment el cens de Floridablanca de l’any 1787 es van comptabilitzar 76 personas".
BIBLIOGRAFIA I FONTS
-BACH, Antoni: Un plet entre el
rector i els pobles de Sedó i Riber (1605-1608), "Miscel·lània Cerverina" núm 7. Cervera
1991.
-BENET, Albert: La
repoblació de
-BERTRAN, Prim: La
col·lecta de "maridatge" de 1496 al bisbat d’Urgell, "Urgèlia" núm. 1.
-FONT RIUS, Josep M.:
Cartas de población y franquicia de Cataluña. I Textos (2 vols). Madrid/Barcelona 1969.
-IGLÉSIES, Josep: El
fogatge de 1365-1370.
Barcelona 1962; El cens del Comte de Floridablanca 1787. Barcelona 1969;
Estadístiques de població de Catalunya. El primer vicenni del segle XVIII.
Barcelona 1974; El fogatge de 1553. Barcelona 1979; i El fogatge de 1497.
Barcelona 1991.
-RIU, M.: El paper dels
"castra" en la redistribució de l’hàbitat al comtat d’Osona, "Ausa" núm. X. Vic 1982.
-RUBIO, L.: Documentos
lingüísticos catalanes (s. X-XIII).
Murcia 1979.
-SABATÉ, Flocel:
Organització administrativa i territorial del comtat d’Urgell. Lleida 1995.
-SÁNCHEZ, M.: Una
aproximación a la estructura del dominio real en Cataluña a mediados del siglo
XV. El "Capbreu o memorial de les rendes de drets reyals" de
1440-1444, dins "Estudios
sobre renta, fiscalidad y finanzas en
-SANGÉS, Domènec: Recull de
documents del segle XI referents a Guissona i la seva plana, "Urgèlia" núm. 3.
-TURULL, Albert: Els
topònims de
Sedó i Riber
Al sector de ponent
del terme, i vora 
on es venera una imatge gòtica. La festa major se
celebra el segon dissabte i diumenge d'agost, i és tradicional fer un aplec a
l'ermita de les Santes Masses el dissabte després del dia 21 de novembre o
aquest mateix dia.
El poble de Riber és més petit i es troba a ponent
de Sedó, igualment a la dreta del Sió; hom destaca el gran casal senyorial de Can Solsona, adossat a
l'església de Santa Anna de Riber, de construcció relativament moderna, sufragània
de Sedó. La festa major d'aquest poble se celebra el 26 de juliol.
Sedó és esmentat en
l'acta de consagració de Santa Maria d'Urgell el 1040, i el 1063 el bisbe
d'Urgell, Guillem, donà un alou a Pere Udalard i la seva muller Ermengarda. Al
segle XIII els dos pobles de Sedó i de Riber passaren a domini reial, i el 1379
es feren del veïnatge de Cervera. El 1419
hagueren de sofrir els atacs dels vescomtes de Vilamur i dels Cardona, senyors
de Tarroja. Continuaren sota la
jurisdicció reial (al segle XVII constituïen una batllia reial) i
eclesiàsticament depengueren del bisbat d'Urgell (Sedó comprenia, a més de Riber,
les esglésies de Montcortès,
Informació publicada
a:
Gran Enciclopèdia Catalana
