El temps a Torrefeta
 
 Josep Mª Espinàs: A peu per la Segarra

R. ESCLASANS BATLLE. Excursió a La Segarra els dies 7, 8, 1 9 de Juny de 1924 (Butlletí del Foment Excursionista de Barcelona. Any II. Núm. 8. Agost de 1924)

La parèmia es complau amb aquest topònim: «Val més Torre feta que Castell serà Castellserá és una altra localitat de les terres lleidatanes, a la comarca de l’Urgell. El nom de Torrefeta deriva, però, de torre freta, forma arcaica que ve del llatí « turre fracta», «torre trencada». L’any 1073, els veïns de «Turrefracta» prestaven homenatge al, bisbe d’Urgell. Del mateix any és la forma «Turre-fretta». L’acta de consagració de l'església de Guissona, del 1099, esmenta «Sadao», «Turrefracta» i «Belveder». Llegim que el 1076 Selvà féu donació de diversos béns a Torrefeta, en favor de Santa Maria de Solsona, i que també sant Ermengol, d’acord amb els canonges de la seva església, cedí, el 1104, als canonges solsonencs l’alou de Torrefeta. Costa manifesta que el 1106 Bremon i muller (Ermessendis) vengueren a Santa Maria de Solsona l’heretat i els béns que posseïen en el castell -així ho veíem enunciat- de Torreteta i que, l’any següent, el prior solsoní Ramon Guitard i restants canonges compraren en el mateix terme de Torrefeta i en el de Guissona uns altres béns. El 1121, el prepòsit solsoní guanyá un plet que, respecte a uns alous del terme de Torrefeta, sostenia amb els terratinents Babot i Carbó. «In Torrafreita» expressava uns drets Gombau de Ribelles, en el seu testament del 1179, el quals llegava a la filla Saurina. Se’ns fa de mal assegurar si tenen a veure amb aquest terme els individus «Petrus de Turrefreita» -documentat el 1175 i Joan de Torrefreita, aquest darrer un aciençat canonge del capítol de Lleida que va intervenir, per indicació del rei Jaume 1, prop del papa Gregori X, en els anys 1274-1276 havia estudiat a Bolonya. Un altre Pere de Torrefeta, ardiaca de Ribagorça, va morir el 1304.

El «Loch de Torrafreyta», qui és del bisbe Durgell» reunia 25 focs, dins la vegueria de Cervera, segons el fogatjament del 1365-1370. Ramon de Rabinat era, el 1368, veí de Berga i castlà de Torrefeta .

Tindria la castlania pel bisbe d’Urgell, car també el fogatjament de vers el 1381 indica: «Torra Feyta: del bisbe Durgell».

«Torrafeta», simplement, el segle XVII, o Torrefeta de Guissona -segons consigna una obra de principis del segle actual no eixí mai de la senyoria episcopal d’Urgell, fins a l’acabament dels senyorius. La localitat conserva un toc deIs temps pretèrits.

Els castells catalans. Vol VI pp.787-788
Barcelona,Rafael Dalmau, 1967-1979