Durant l'época romana
en Espanya vos nasquéreu,
de vostres pares rebéreu
una ensenyansa cristiana;
Mérida il-lustre ciutat
admirá vostre fervor.
   Ordenat ja sacerdot
la Hostia santa oferíau,
y al poble fiel dirigíau
ab vostre esperit devot,
combatent la impietat
y dels pagans lo error.
   A Eularia en sos tendres anys
donáreu la educació,
y baix vostra direcció,
del mòn fugint los enganys,
sa pura virginitat
consagrá ella al Senyor.
   Quant lo cruel Daciá
prohibí la fé cristiana,
y Libéri á Porceyana
sa hermosa filla portá,
seguíreu al sèu costat
servint als fiels de pastor.
   Mès cándida que lo llíri
aquella verge preciosa,
fugí ab Julia presurosa
pera sufrir lo martíri,
y arribant á la ciutat
se oferí al mateix pretor.
   Advertint la sua ausencia
á Mérida prest voláreu,
y dels torments la admiráreu
sufrint la gran vehemencia;
y mestre sèu declarat
fóreu pres ab mòlt rigor.
 

§. Posuisti, Domine, in capite ejus:
§.Coronam de lápide pretioso.

§. Ora pro nobis B. Donate.
§. Ut digni efficiamur promissionibus Chisti.

  La parróquia de Sant Miquel Arcàngel de Fontanet, bisbat de Solsona, és força antigua. Ja a 17 de Març de l'any 1030 un tal Emmo vengué pel preu de 500 sous el castell de Fontanet a Sant Ermengol, bisbe d'Urgell. A 16 de Maig de l'any 1040 Ramón i Berenguer feu la venda d'un alou en el castell de Fontanet a Eriball bisbe d'Urgell.

   Té Fontanet l'església abans sufragània de Sant Pere Apóstol del castell de Figuerola, els termenats del qual castell el dia 4 d'Abril de l'any 986 passaven per la font "quæ dicitur Apio''. També té l'església sufragània de Sant Joan Baptista de Puigredon, la qual torre de Puigredon fou donada a l'església de Santa Maria d'Urgell el dia 29 d'Octubre de l'any 1120.

   Una altra església té la parróquia de Fontanet, que és l'ermita de Sant Donat, bisbe i màrtir. Està situada aquesta ermita dalt d'una muntanya a la banda S. E. i a mitja horeta lluny de la parroquial. Té la forma rectangular d'unes 10 passes de llargària per 6 id. de amplària. L'únic altar que té és de guix; peró l'imatge del Sant és de fusta esculturada i policromada. Hi ha gravada a la pica de pedra de l'aigua beneita la data 1607, aixi com al llindar de la porta d'entrada hi ha: 1794; i en la paret de l'interior s'hi llegeix: Ha sigut reemplaçada aquesta capella a despeses dels devots de Sant Donat l'any 1853.

   Al segle XVII tingueren el Comú de Torà i el de Fontanet una llarga disputa sobre les fites dels termes de Torà i de Fontanet en la partida de terra dita : 'l'horta d'amunt". L'any 1612, el dia 11 de Septembre, davant de Francesc Colberó, notari públic de Torà i els dos testimonis Antoni Silvestre, ferrer, i Gili Torner, pagés, ambdós de Torá, comparegueren els honorables Hermenter Colberó, Antoni Llorens i Joan Colberó, cónsuls;  Antoni Texidor i Pere Bru, prohoms, tots de Torà. Triats i nomenats aquests de comú acord per Mossén Joan Geroni Grau, prevere rector de l'església parroquial de Sant Gili de Torà, i Mossén Simón Monroig, prevere rector de l'església parroquial de Sant Miquel de Fontanet; per a que ells determinessin i judiquessin segons conciéncia i en virtut del jurament fet en la casa del Consell, sobres les fites dels termes de Torà i Fontanet des de la partida de terra dita "l'horta d'amunt" fins a la partida dita del Riubregós: digueren que el termenat passava de la rivera de Fontanet pel camí antic de les grauetes, que és entre els horts de Hermenter Colberó i Gili Gualdo, el qual pujava ai camí ral de Solsona. El camí vell de Solsona continuava per davall la paret de la costa dels olivers de Francesc Jofre fins a la creu de "l'home mort", i d'aquesta creu continúa el termenat cap al camí dels Comargols fins a la carrerada dels tossalons, i d'aqui pel camí ral (de Calaf) fins a la rivera del Riubregós. En les proves i raons amb que els de Fontanet provavem i defensaven la seva causa, esmenten varies vegades "la costa de Sant Donat".

   L'any 1833 el senyor bisbe de Solsona, Dr. Josep Tejada, visità en acte de visita pastoral la capella de Sant Donat.

   El dia 21 de Gener de l'any 1854, després d'ésser restaurada la capella, fou beneïda; i l'endemà processonalment hi fou traslladada l'imatge del Sant des de l'església parroquial de Fontanet. I l'any 1856, amb permís del Superior Eclesiàstic foren impresos a la ciutat de Cervera, en la impremta de Bernat Pujol, els goigs dedicats a Sant Donat, bisbe i màrtir.

   A 1860, En Bonaventura Farré, prior encarregat de la capella de Sant Donat, sol-licità al Sr. Vicari Capitolar. de Solsona que al menys el segón diumenge d'Agost i el dilluns de Pascua granada, es pogués celebrar missa en la capella de Sant Donat, valent-se d'un capellà de Torà; sense que fos obstacle aquesta missa de que el senyor Rector de Fontanet pogués dir les dues misses: una a la parroquial i l'altra a la sufragània. Deia el sol-licitant que de l'any 1857 estant no s'hi celebraven els divins oficis a la capella de Sant Donat com antiguament es feia, per no volguer els feligresos de Fontanet permetre que el senyor Rector, celebrés en Sant Donat la missa que devia celebrar a la sufragània. E1 senyor Vicari Capitolar concedí la petició. Peró, essent dificil de trobar un sacerdot qui es volgués encarregar d'anar a Sant Donat a celebrar-hi missa els dos dies predits, per la obligació que tenia d'ensenyar doctrina i predicar dintre la missa, l'any 1861 el mateix senyor Vicari Capitolar dispensà d'aquesta obligació al qui anés a celebrar missa a Sant Donat.

   L'any 1866 el Dr. Pere Jaume Segarra, Vicari Capitolar de Solsona, en decret de visita manà que fes reparacions a la teulada de la capella de Sant Donat, i que es posés una campana a la petita espadanya que hi ha en la part alta de la façana. Per a donar compliment a aquest decret, tan bon punt fou arreglada la teulada, l'Andreu Vilaseca, hereu de cân Garriga de Fontanet, anà a comprar la campana a un courer de la ciutat de Solsona.

   L'Excm. Dr. Ramón Riu i Cabanas, bisbe de Solsona, el dia 20 de Maig de l'any 1896, en santa visita pastoral visità la capella de Sant Donat. I amb el nou traçat parroquial del bisbat de Solsona, que posà en pràctica aquest senyor bisbe, la parróquia de Sant Miquel de Fontanet passà a ésser tinéncia de la parróquia de Sant Gili de Torà.

   Es guardada a l'església de Fontanet una petita reliquia de Sant Donat, bisbe i màrtir, que segons diu un paperet a ella adjunt, fou trobada entre les runes de l'església de Sant Antoni de Padua del convent que els frares francescans tenien abans a la vila de Torà.

   Actualment els devots feligresos de Fontanet fan celebrar cada any "la missa de la pedra" a la capella de Sant Donat, un dia convingut de la segona setmana del mes de Maig; a fi i efecte d'alcançar de Déu Nostre Senyor per l'intercessió del Sant, que els sembrats dels camps no siguin castigats de la pedregada ni de cap altra marfuga., Assisteixen a aquesta missa també els devots de Torà terratinents a la partida de "les Valls''; perque aquesta partida de terra està situada a la banda de migdia de la muntanya de Sant Donat a l'envista de la capella. Alguns anys també ells fan celebrar una altra missa.

   Per a major comoditat dels devots qui vulguin visitar la capella de Sant Donat, tenen clau de la porta a la disposició de tothom, no sols les cases dels priors: Figuerola i Moragues de Fontanet; sino també ca'l Figuerola de Torà.

   Els presents "Goigs" han sigut estampats gracies ales almoines acaptades pels priors del Sant, i al bon zel de l'actual capellà tinent de Fontanet, Mossén Josep Guitart i Gregori, prevere.