EXCURSIO A LA SEGARRA ELS DIES 7, 8, 1 9 DE JUNY DE 1924

No crec que encar que en una excursió es marqui itinerari, es vingui obligat a recorrer'l tot, mes quan en sa realització es troba, ací i allá, cósa que és digna d'ésser vista i per lo tant reclama una visita acurada. Tal és lo que ens passà en aquesta excursió que tingué per inicialment la histórica Cervera.
   Les excursions és precís, a mon entendre, començarles tal com sa índole mereix i a falta de temps reservar per a un altra les terres i poblacions no visitades.
    Aquesta comarca té en son patrimoni veritables joyells arqueológics, i en tal concepte s'ens presentaren i creiem deuen ésser anotats.
   Si en aquesta marxa de... hores de tren que ens transporta de la ciutat barcelonina a Cervera, cap de partit judicial, tocant al riu que porta son nom i que és tributari del Noia a l'entrada de fértil planuria compta segons estadistiques amb 4.700 hab., aproximadament, compté tres grans vies que marxen paralel-lament de un extrem a l'altre essent la central anomenada Carrer Major i en el qual es troven sos principals monuments.
   Parlem en primer lloc de l "Arxiu históric de Cervera" que déu son establiment a la familia nativa Duràn, seguint mantenedor del mateix son fill. En Agustí Duràn Sampera qui és secundat per En F. Gómez, els quals han fet que és conservessin documents de ver patrimoni local. He de fer constar l'alta distinció que ens dispensa Mossén Josep Arqués, qui assabentat del poc temps que disposavem es brindà a fer-nos de Cicerone.
   Es troben en "I'Arxiu" diferentes obres arqueológiques, pedres esculturades, entre les que recordem una fi-nestra de la Casa Granell de la locali-tat, dos marcs d'arcoba daurats de caient local, ceràmiques, una vitrina on son guardades les vestimentes doctorals dels antics catedràtics de la Universitat de Cervera. Las tesis pre-sentades amb estampació damunt draps dels colors de les Facultats res-pectives; col-leccions de segells de corporacions oficials de la localitat. Un exemplar ben notable de una caixa de fusta, del segle XIV, qual procedeix de la capella de San Esteve en l'es-glésia de Sta. Maria, la qual caixa és amb coberta a dos vessants, conser-vant-se no més la devantera.
   Visitarem l'església de Sant Joan, antiga dels templaris, la de Sta. Ma-ria que dàta del segle XI i fou re-formada en els segles XIV i XV i la de Sant Antoni, gótica la primera i del renaixement la segona.
   En la plaça Major porxada per din-tell i pilastres forman un bell ccnjunt, es presenta el sobri edifici de la Ca-sa la Vila ampliat i el campanar de l'església parroquial que s'alça per da-munt d'ell. Els balcons de la Casa la Vila estan sostinguts per ménsules es-
culpides amb representacions grotesques.
   El carrer Major, que condueix a la plaça del mateix nom, està en part porxat.
   A câ la Vila poguerem treurer varies fotografies, entre elles la ban-dera i vestits de l'época del Rei Felip V, dels regidors i dels macers.
   De tots els monuments de Cervera, el que més curiositat té per el visitant, es la Universitat, que li fou otorgada en 1717 per Felip V, per haver discrepat de la resta de CataInnya, fins l'any 1841 que fou tornada a la Ciutat Comptal. Es un magne edifici que passà a ésser despres presiri i avui dia es residencia de PP. del Cor de Maria, que ens permeteren visitar-la.
   Descriure en detall aquesta obra seria apartar~nos del limit marcat a eixa resenya; no deixaré peró de consignar quelcom d'ella com és el frontispici de la façana interior, bella alegoria de les ensenyançes que hi daven, famasos patis claustrals adornats amb templetes llinternaris els quals ventilen les cisternes de que son proveits els patis.
   En la planta alta té instalat un Museu, en l'antesela del qual hi ha seccions d'Etnologia i de Munismàtica, amb una col-lecció del paper moneda que la conflagració europea ha, de fet, anul-lat. En la gran sala Museu hi veiem les seccions de conebrells, minerals, etc., etc., i una ins-talació d'aparells de física.
   Entre altres dependències que estan situades en la planta alta, es troba la Capella Reial, vera església de fastuoses proporcions i aquitectónic conjunt que fan que hom no s'adoni que está sentada en pis i sens con traforts.
   Colosal problema d'arquitectura mecánica. Decorada amb gran magnificència, amb estàtues que alenen vida, amb la cúpula en llumaris i petxines, de pedra alabastrina. Es son ingrés per rnitjà de portal que dóna la galería-claustral i que és de talla en fusta, enmarcada en pedra ornamentada de un Renaixement-Barronia, com també ho és un altar major i demés decoració del conjunt.
   Direm que és digna d'ésser monografiat i aixis, poder ésser basse d'estudi.
   Alujes, és un Poble que s'escampa pel costat d'una muntanya de bell aspecte, te com a característica sa construcció en sec, sos carrers en pendent i en zig-zag, molts d'ells amb arcs. Té una església amb façana barroca; dos castells, el de la plaça amb torratxa forma un bell conjunt Renaxement, el de les afores té més aire de casa pairal que de castell.
  Després d'una estada més llarga que la projectada, per una drecera anem a les Alujes cap a la Manresana i de la Manresana al poble de Sant Ramón, el carrer principal del qual és format per la carretera; a les afores es distingeix el sobri edifici conventual de Sant Ramón, amb sa església i escóla. Carretera enllà passem per Portell on treiem fotografies de la Creu de terme i d'una premsa a la plassa de l'església en la cual no veiem res remarcable.
   A la posta de sol arribem a Iborra, poble assentat formosament en un promontori. Fa una torra de planta redona i en sa església es guarda un cabell la Verge Maria, preciosa reliquia que no podem veure ni treure'n cap fotografía, per manca de temps i llum.
   Apretant el pas arribem a Torà, fem nit i som forsa obsequiats. No cal pas que lloem ara aquesta població de la que ja hem parlat altres voltes amb l'elogi que es mereixen ses belleses i la simpatia dels seus habitants.
   Sortim de Torà cap a Fontanet per on passem de llarg, admirant pero formosura dels seus encontorns. Fem vía cap a Castellfullit de Riubregós, poblet molt tipic situat en un pintoresc recó que formen tres turons coronats per sengles castells que es comuniquen subterrániament.
   En acabant de dinar fem vía per la carretera de Calaf, població formada per un llarguissim carrer al que aflueixen daltres de molta menys importància. Visitem la població i l'església, fins arriba l'hora de pendre el tren que ens retorna a Barcelona.

R. ESCLASANS BATLLE.
Butlletí del Foment Excursionista de Barcelona. Any II. Núm. 8.Agost de 1924.