ANY I - NÚM. 6
B U T L L E T I DEL FOMENT EXCURSIONISTA
DE BARCELONA (JUNY DE 1923)
G R A C I E S...
Belles tendresses d'un esclat d'amor, joioses esperances d'un pervindre
de germanor, adquirirem tots els excursionistes d'aquest Foment, que tinguerem
la sort de poguer assistir a l'acte de la benedicció del nostre
Banderí, que tingué lloc a la diada de Pasqua de Pentecostés,
en la Vila de Torá, que riallera
i cofoia ens obrí els seus amorosos braços per enllaçarnos
dolçament, i rebrer aixís el nostre esguard franc, que espurnejant
d'alegría procurá grabá en nostra pensa, tot lo succeit,
ahont hi quedará com a recordança d'uns jorns inolvidables...
El sentiment s'apoderá de nostres cors i sols paraules enternidores
d'afecte i estimació per a tots els toranesos podem tenir, i particularitzant,
per els que ens hostatjaren, a qui recordarem per sempre amb el carinyo
qu'es mereixen, i vaigi l'últim agraiment per la Padrina, ánima
de la festa, formosa nina que com tendra poncella qu'esclata ufanosa i
embauma amb sa flaire a tots qui la contemplen, igual fou ella aquells
dies; incansable, amb el seu sornrís atractívol, magnetizaba,
i conduits per aquesta força, obtinguerem la victoria.
Toranesos tots i assistents d'altres encontrades, Padrí
i Padrina, en Joan Jordi, vos ret acatament i aquest Foment
Excursionista de Barcelona, vos don les gracies.
El Secretari,
MANEL VILAGUT DE SOLA.
Ressenya de l'interessant Excursió
feta els dies de Pasqua Florida a Cervera, Tarroja, Torrefeta, Guisona,
Masoteras, Palòu de Torá, Torá, L'Ajuda, Castell-follit
de Riubregós i Calaf.
Important va ser 1'excursió feta les passades diades
de Pasqua Florida d'enguany que portá a cap un grup de Socis del
"Foment
Excursionista de Barcelona."
Sols vos podré dar una pobra ressenya amb relació
a l'importancia de la mateixa, interessanta baix tots conceptes, per els
diferents llocs visitats, i el bó del temps verdaderament esplendit
que'ns acompanyá en nostres atractives jornades.
Sortirem de Barcelona a primeres hores del matí
del diumenge dia 1 ; tocarem terra a Cervera
a mitg dia; després d'un viatje de regulars comoditats, seguidament
el company Ribera passá a saludar a la seva familia, en el seus
fogars natius en dita localitat, marxant tot seguit a informar-nos de quant
interessant poseeix la ciutat de Cervera; primerament tinguerem l'entrevista
amb els familiars del digne Batlle, en Pau Batalla, que ens traçaren
mes o menys la situació de dita ciutat; població senyorial
de grans cases pairals i estrets carrerons, els torreons que rematen algunes
creus, semblan disputá als nuvols la gloria de la seva altura, mentres
el continuu repic de les campanes que penjant de les seves torres extenen
per totes parts sa rel-ligiós cant.
La famosa Universitat, manada construi pel Rei Felip
V, ha deixat encar recort i la seva influencia s'adivina avui tant
per les costums i cultura del seus habitants com per la riquesa i el gust
de les seves construccions.
Seguidarnent anarem a visitar l'esglesia parroquial
de Santa Maria, ont admirarem el nou altar major de marbre repujat,
el del Santissim Misteri i la capella anexa d'els Dolors, sortin-ne agradosament
contents de tot çó que admirarem; també ens fou xocanta
la façana de l'Ajuntarnent al contemplar-la adornada amb extravagans
relleus que fan ganyotes, riuen, es dessesperen, etc.,etc., acabat de fer
aquestes informacions ferem cap a baix als barris de Sant Francesc, l'amic
Samsó desarrollá una agradosa placa fotografica com a record
de nostra anada a Cervera, marxant tot seguit a diná.
A la tarda, en punt de dos quarts de quatre partirem per
la carretera de Guisona en direcció a nostre acomés, no sens
avans despedir-nos familiarment i amistosament de quantes persones ens
dispensaren bona acollida durant nostra breu estada a Cervera.
Camí enllá, ferem "alto" a l'Ermita de Sant Juliá,
on recobrarem forces per tornar-hi, entrant jolius i alegres a Tarroja
en punt de les cinc; aquí anarem de dret a cal Chelis, una
bona familia de dit poble, la qual ens obsequiá amb
un suculent berenar tot abastament; dempres ferein cap al local del Foment
Agricol de Tarroja on forem molt ben rebuts pel jovent,
amb vivas mostras d'obsequis per part d'una multitud femenina de cares
maques, després de ballar i explaiarnos breu estona, el company
Vilagut es despedí d'els seus a qui ens havia presentat, per lo
qual tots plegats els remerciarem amb molt agraiment la bona acullida del
poble de Tarroja.
A un quart de vuit partirem en direcció a Torrefeta
sots el guiatje de la claror de la lluna, arribanti en punt de les vuit
on hi pernoctarem, allotjan-nos a casa Vives, familiars de l'amic
Manel Vilagut que'ns dispensaren una carinyosa rebuda, alli ens pararen
abillada taula presidida pel catalanissim "porró"; en mitg de la
més franca germanor
i tabola liquidarem el sopá, mentres a fora al carrer un piano dee
maneta anaba descapdellant cansons i cuplets a l'estil del Ritz, cosa natural
fou que com a forasters ens obsequiessin en tot i per tot, invitan-nos
per acabar de pair l'apat les bones noies de la casa a explaiarnos a la
dança al bell mitg de la plassa del poble, ben entrada la nit n'era
quan ens retirarem a descansar, donant próva de molta sinceritat
i respecte, en nostres alegrois espandiments.
DIA 2
Després de surtir l'alba del dilluns de Pascua i d'haver
esmorçat, tots plegats ens dirigirem vers l'esglesia parroquial
on oirem missa de 7, contemplarem son interior antiquissim, adornat amb
rics retaules d'época del segle XVII, a la sortida ferem una fotografía
seguida del visiteig del pintoresc villori de Torrefeta, desde la terrassa
de can Vives nostres ulls contemplaren amb viu encant el sublim panorarna
que s'ovira del baix Urgell.
Un cop satisfets els caires de l'excursió
fou cosa de pensar amb el camí a fer; çó es que'n
Vilagut es despedis de sa familia, i nosaltre a la vegada els remerciarem
infinits dons de gracies per totes les atencions que'ns lliuraren per la
despesa d'allotjarnos amb zel i bon gust,doncs nostra breu estança
alli n'era çó que podriem dir-ne esplai de familia; tots
erem una mateixa cosa per l'afecte.
Al pendrer la devallada per continuar l'excursió,
forem acompanyats per les gentils damiseles de la casa, en bona part del
trajecte, çó que'ls hi estimarem de debó; carretera
enllá i fem camí amb ganes de trescar sots un devassall de
llum soleia entrarem a l'important vila de Guisona,
a dos quarts de déu.
L'esglesia parroquial de Santa Maria es una de
les mes importants d'aquella comarca, gran d'esvetlla i atrevida nau, amb
son creuer al mig, a l'estil de les grans catedrals, presenta un bon cop
de vista a l'admirarla, contemplarem les ruines de l'antic Seminari i l'obra
d'en Flaviá, dempres d'ovirar tot çó que'ns crida
l'atenció, ferem alguna que altra compra donant l'últim adeu
a dita vila.
Trescant amb dalit per camins veinals passarem de transit
pel poble de Masoteras a quarts d'once que res d'importancia té,
camina, que caminarás amb el somriure en nostres jovenivols cors,
novament de transit ens internavem per l'interior del poblet nomenat Palou
de Torá; encar que tampoc res d'importancia té, no deixa
de sér pintoresc, en gran manera, aqui prenguerem orientacions del
terreny amb tal de fer-ne via per fer cap a Torá; l'excursió
l'anavam proseguint, i sens altre novetat que la imperdonable equivocació
de camí i el consegüent retrás entravem satisfets a
tres quarts de dugues a la vila de Torá.
Aqui forem rebuts amb vives mostres de simpatía,
doncs moltes e infinitat de persones presenciaren nostra ardida caminada
i per lo tant nostra entrada a la dita vila, sobresortint entre elles aquells
gue'ns estatjarent per breu estada, ens allotjarem a casa Farré
enclavada
a la plassa del Vall on ens hi entaularem i a copia d'atencions i explendideses
d'en Francesc de Solá, varem arrivar-nos a creurer qu'erem a casa
nostra. A la tarda passarem a saludar les amistats d'els companys Vilagut
i Maluquer, sen molt ben atesos per part de llurs families, cap a les sis
determinarem pujar al cim de l'Ajuda,
no sens avans visitar l'interior de l'esglesia parroquial de Sant Gil
d'aspecte pintoresc resguardada amb verdader art arquitectonic de pur barroc
que verdaderament ens fou molt agradosa, seguidament escalarem el serrat
per fer cap a l'Ermita tan venerada per aquells indrets, fent-se l'ascensió
entre mig de la gatzara festiva del cás, a mitg camí admirarem
el nou monument de pedra picada que'n plena montanya i enlairá l'associació
de Filles de Maria de Torá a sa patrona l'Inmaculada Concepció,
en arribar a la collada, els companys Vilagut, i Ribera anunciaren l'avastament
de dita Ermita al poble, amb un llarc trilleix de campanas; dempres passarem
a visitar la Verge cantan-se la Salve Regina per tots els assistens, acabat
de contemplar llur panorama que s'ovira desde dita alçaria, tots
cofois de llur visiteig novament tornarem a Torá.
Demprés d'explaiarnos amb contades ballades a la
sala, fou cosa de pensar pel sopá aplegan-nos novament al redós
de la taula de can Farre, on igual que'l mitg dia forem obsequiats dessinteressadament
amb tota mena d'atencions familiars, durant l'apat comentavem l'itinerari
fet en sorolloses rialles, experonant el que ens quedava encar a fer; un
cop satisfets anarem a gaudir-nos d'els honors del ric café entaulats
en magestívoles taules del casino, on hi passarem. la vetlla mentres
el company Vilagut ens obsequiaba amb Sardanes a piano, tot cantant a la
tum, tum, i fent xerinola festiva donarem fi a tant agradosa jornada.
Després de cambiar-nos mutues efusions de carinyo
vers les persones que'ns tingueren tota mena d'atencions en nostra curta
estada a Torá, acordarem no descansar, efectuant tot seguit el resto
de I'Excursió.
DIA 3
Nosaltres devots d'els caients misteriosos de natura, poguerem
explaiarnos a ple en la marxa nocturna que emprenguerem a dos quarts d'una
en direcció a Calaf, ultra l'aldarull de cantades i dites xispejants
que amararen de rialles fresques les encontrades vessants arreu esguardades
per les ullades de la llum que's filtravan manyagues per entre'ls abres
retallats amb faiçó de siluetes fantastiques ; no feia mes
de mitja hora que caminabem, quan partirem la provincia senyalada amb una
fita, entrant aleshores a la de Barcelona; la serena de nit apretava, çó
que feu que al arribar al poble de Castellfollit ens resguardessim per
fer-nos passar l'angoixa frescal d'Abril; Castellfollit de Riubregos
el visitarem de nit, doncs quc no pogui resenyarne cap nota que tingui
importancia, a raig de lluna plena continuarem l'afer voreijant el riu
de son nom, fins deixar-lo per avastar la meta de nostra venturosa
excursió pedestre.
L'excursió l'acabarem pernoctant a Calaf a
les quatre de la matinada, i com siga qu'encara era fosc, resolguerem no
passar a recorrer dita població, anant de dret vers l'estació,
on esperarem bona estona el tren de regrés a ciutat.
Les jornades van esser felices,cap incident pertorvá
la placides de les mateixes i els joves excursionistes, i amb ells
el "Foment Excursionista de Barcelona"
podran per sempre més honrar-se de tant coratjosos jorns que signifiquen
un sagell glorios pel pervindre de tan novella Entitat.
Els pocs concorrents que hi assistiren en serverán
un record imborrable ; eran aquestos, els socis senyors: Manel Vilagut,
Joan Samsó, Francesc Florit, Josep Ribera i Joan Maluquer.
A les vuit i quart erem de retorn a Barcelona i de...
tots els llavis en sortien mots d'alabança de tan agradoses jornades.
J. RIBERA
Barcelona, Abril de 1923.