La
nuvia en la finestra.
La barca
en alta mar.
Lo ventijòl
murmura.
Lo sól
ja se posá.
La nuvia
es dolça, es feble;
lo monyo
té daurat,
la boca
té petita,
rosada
té la carn.
Lo nuvi es peixcador
i avui
de peixca va;
que
peixca nit i día
perque
se vol casar
amb
la nuvia rosada
que
le té enamorat,
i amb
el fruit de la peixca
ti fará
bóns regals.
La nuvia en la finestra
febròsa
está aguardant
i recòrda
que anit,
per
aqaell finestral,
al despedir
al nuvi
los
llavis 1i ofrená
i éII
mossegá tant fort
que
arribá a fer-lí sang.
Pausada
va la nit,
La lluna
brilla dalt.
La nuvia
en la finestra.
La barca
en alta-mar.
Les ónes s' enardeixen...
Lo nuví
vol bregar
i replega
la vèla
i rema
amb les dos mans.
El aigua
en remolíns
mou
la barca, bramant,
i la
enmunta i la enfonsa
i la
passa per baix.
La nuvia, en la finestra,
pensa
en l' enamorat
que
amb el fruit de la diada
li fará
bóns regals.
I la
rosada nuvia
somnía
que al demá
1i ofrenará
los llavis
i éll
li fará més sang.
Lo peixcador no brega.
Lo timó
s' ha trencat.
La mar
segueix revólta
en remolíns
més grans.
La barca
se fondeix...
i el
peixcador, nadant,
al lluny
mira la platja
que
may més xafará.
Pausada va la nít.
La lluna
brilla dalt.
La nuvia
en la finestra.
Lo nuvi
baix del mar.
Jacinto Mª Mustieles
(Breviari Romántic)
Valencia, Antoni Lopeç, 1923
