Valencia. Alboraya.Separando la tierra adherida a la chufa,pasándola por tamices. (Fototipia Thomas)
Receta de la Horchata de Chufas

Idili de platja
(POPULAR)
La nuvia en la finestra.
La barca en alta mar.
Lo ventijòl murmura.
Lo sól ja se posá.
La nuvia es dolça, es feble;
lo monyo té daurat,
la boca té petita,
rosada té la carn.
   Lo nuvi es peixcador
i avui de peixca va;
que peixca nit i día
perque se vol casar
amb la nuvia rosada
que le té enamorat,
i amb el fruit de la peixca
ti fará bóns regals.
   La nuvia en la finestra
febròsa está aguardant
i recòrda que anit,
per aqaell finestral,
al despedir al nuvi
los llavis 1i ofrená
i éII mossegá tant fort
que arribá a fer-lí sang.
Pausada va la nit,
La lluna brilla dalt.
La nuvia en la finestra.
La barca en alta-mar.
   Les ónes s' enardeixen...
Lo nuví vol bregar
i replega la vèla
i rema amb les dos mans.
El aigua en remolíns
mou la barca, bramant,
i la enmunta i la enfonsa
i la passa per baix.
   La nuvia, en la finestra,
pensa en l' enamorat
que amb el fruit de la diada
li fará bóns regals.
I la rosada nuvia
somnía que al demá
1i ofrenará los llavis
i éll li fará més sang.
   Lo peixcador no brega.
Lo timó s' ha trencat.
La mar segueix revólta
en remolíns més grans.
La barca se fondeix...
i el peixcador, nadant,
al lluny mira la platja
que may més xafará.
   Pausada va la nít.
La lluna brilla dalt.
La nuvia en la finestra.
Lo nuvi baix del mar.

 Jacinto Mª Mustieles
(Breviari Romántic)
Valencia, Antoni Lopeç, 1923