El color dels ocells
ullprèn els presos.
Massa alta és
la muntanya de les reixes;
massa forats als plats
dintre !es cel.les.
No guarden res les herbes
en la lluita:
dóna la neu l'alçada
de la bola.
Cap dels feixistes no
és sense culpa.
Paren l'estel a cavail
de la culpa;
canten mals noms i numeren
els presos,
perquè la flama
als dits els quedi en bola.
La cendra acaba en un
mercat de reixes
i el món obert
és un camí de lluita.
Un bou no pot llaurar
dintre les cel.les.
Si l'aire es torna fang
d'aquestes cel.les,
aixeco el puny contra
els qui donen culpa.
Les boques i la veu estan
en lluita!
Que l'amnistia inclogui
tots els presos
polítics; que
les noses de les reixes
perdin perruques i tombin
la bola.
Qui atura els segadors?
Sona la bola
1 veig les armes ajuntant
les cel.les.
Fem que quatre eines
passin per les reixes;
portes estretes confonen
la culpa.
A baix els règims
vora un mar de presos!
Colors a les banderes
de la lluita!
La llibertat aflama aquesta
lluita.
Avall el búnker
arnb anells de bola!
Flames i fusta i la paraula
als presos!
La sal és lluna
clara dins les cel.les.
Clavant retards el règim
té la culpa
de la mala resposta de
les reixes.
Els cinc sentits s'amaguen
amb cinc reixes.
i l'esvoranc s 'encén
de nova lluita.
Canta el paper la trampa
de la culpa;
neden les armes i aviven
la bola.
Desordenem les pedres
de les cel.les.
Una amnistia immensa
als nostres presos!
Lliures els presos! ReIles
i no reixes.
Obrim les cel.les i,
fruit de la lluita,
als rius la bola eixampli
un mar de culpa!
