Nº 6 Una cava de envejecimiento (Trasiego)
Casa Baqués
Guardiola de Fontrubí (Penadés)(s.e.,Ap.1921)
Nº 6 Una cava de envejecimiento (Trasiego)
Casa Baqués
Guardiola de Fontrubí (Penadés)(s.e.,Ap.1921)
Aquest és el cas dels grans vins del Penedès que recobrant la mil·lenària tradició vitivinícola del Mediterrani, es troben avui en tots els mercats internacionals i en els menús dels millors restaurants dels cinc continents.
És evident que la cultura mediterrània ha projectat les seves llums sobre aquesta tradició vinícola, tramesa en el Penedès, per genealogia familiar, de pares a fills. Però aquesta tradició, arrelada a la terra i a la seva gent, s’ha vist amparada per una esforçada vocació de qualitat i de progrés, de renovació i de competència.
Generació rere generació -des que fenicis, grecs i romans aclimataren en aquestes terres les primeres vinyes nobles del Mediterrani- s’anà enriquint el patrimoni vitivinícola del Penedès. Ja en l’antiguitat s’aclimataren les sublims varietats tradicionals del món clàssic (les garnatxes, el monastrell, els moscatells, les malvasies de Creta); però, més modernament, la nostra comarca fou la primera vinya mediterrània que va obrir les portes a les varietats nobles internacionals (cabernet sauvignon, chardonnay, sauvignon blanc, pinot noir, riesling, etc).
En conseqüència, pot afirmar-se
que la riquesa actual del conjunt ampelogràfic del Penedès
-des de les varietats autòctones fins a les millors viníferes
internacionals- no té
comparació amb cap altra regió
europea.
I l’oferta vinícola del Penedès (blancs, frescos i de criança, rosats, negres joves i grans reserves, vins d’agulla, elegants caves, vins generosos i dolços) és, probablement, la més àmplia, variada i completa del món. Sense comptar els famosos brandis que s’elaboren a la zona.
Tradició, progrés, varietat i qualitat són les claus del prestigi internacional del Penedès. Val la pena recórrer aquesta hospitalària ruta vitivinícola i descubrir-ne els encants: fascinants i serens paisatges de la dolça Catalunya; bells enclavaments històrics i monumentals; una temptadora gastronomia de mar i de muntanya, unes vinyes cuidades com un parc enològic, i una sorprenent imatge futurista de les més avançades tècniques de l’enologia.
El Penedès és un museu natural
que atresora una cultura mil.lenària. I els vins són la nostra
obra d’art. Perquè la competida història del Mediterrani
ens ensenyà a signar i a rubricar solament les "obres ben fetes".
EL PENEDÈS
La històrica regió del Penedès
s’estén entre la lluminosa costa mediterrània i les fresques
altures de la serralada prelitoral catalana. Abasta una extensió
de poc més de mil quilòmetres quadrats, i compta amb una
població d’uns 165.000 habitants. El 65% de la població es
concentra als municipis més importants: Vilafranca del Penedès,
Sitges, Vilanova i la Geltrú, Martorell, el Vendrell i Sant Sadurní
d’Anoia.
La varietat fou sempre el signe distintiu del Penedès: l’única comarca espanyola on -en un obrir i tancar d’ulls- es passa del nivell del mar a altituds de 800 metres; del sòlid arc romà de Berà al nu i espiritual romànic de Sant Martí Sarroca; del claustre de Santes Creus -serè adagi de pedra i aigua- al majestuós barri gòtic de Vilafranca; de l’altiva fortalesa de Castellet a les pacífiques masies on es fan les puntes de coixí de l’Arboç; de la saviesa liberal de Manuel Milà i Fontanals a la passió mediterrània d’Eugeni d’Ors i d’Àngel Guimerà; de les llegendes mítiques del Pont del Diable a la serenitat clàssica del violoncel de Pau Casals; de les alegres marines de Vilanova a les platges daurades del Vendrell, i del modernisme de Sitges -elegant, lluminós, amb els solitaris patis ventilats per les palmeres- als boscos de Pontons i la Llacuna on els senglars salvatges busquen els raïms madurs, abans que es converteixin en vi de mel i flors.
Els vins s’assemblen sempre a les terres on
es cultiven. I el Penedès és un vi obert i comunicatiu, fragant
i viu, vibrant i fruitós; però, sobre tot, ben estructurat
i clàssic, com correspon a una terra que parlava llatí quant
encara
no s’havien fundat les universitats de La
Sorbonne, de Montpellier o de Salamanca.
Al Penedès, com passa a totes les grans zones vitivinícoles del món, el paisatge canvia en un instant; de la mateixa manera que canvien els vins segons les qualitats del sòl, el marc de la plantació, l´orientació i la quota de la vessant, o la varietat de la vinya.
Des de lluny, contemplat des de les altures
de Sant Martí Sarroca, des de la solitària ermita de Foix
o des de la brava Serra de la Llacuna, el Penedès sembla un jardí
franciscà, regat per petits rius (l’Anoia, el Gaià, el Foix)
i solcat per caminets angostos que sempre van a parar al mar. Però,
quan el contemplem de prop, és un paisatge inquiet i ondulat, de
fruita i de vi, d’avellaners i d´olivers, emmotllat per elevacions
i valls, rambles, pujols i congostos tancats.
En un costat, les remoroses vinyes i les seves
masies de treball; a l’altre extrem, els encaixos del mar; i, des de lluny,
dominant-ho tot, Montserrat. "Miracle de Catalunya", l’anomenà Maragall.
Els seus murs rocosos s’eleven com merlets i cresteries d’un castell, o
com torres formades pels antics gegants que inventaren l’animós
joc dels castellers. Perquè a Catalunya, els balls i els jocs formen
sempre un cercle de mans unides. La sardana és una rosa. El castell
del folklore típic del Penedès és un petit tros de
raïm Moltes són les regions vinícoles que produeixen
agradables i naturals vins locals. Però només algunes comarques
privilegiades són capaces d’elaborar "grans vins internacionals":
vins amb personalitat pròpia, amb caràcter noble, amb un
estil inconfusible que els distingeix en els mercats mundials.
Aquest és el cas dels grans vins del Penedès que recobrant la mil·lenària tradició vitivinícola del Mediterrani, es troben avui en tots els mercats internacionals i en els menús dels millors restaurants dels cinc continents.
És evident que la cultura mediterrània ha projectat les seves llums sobre aquesta tradició vinícola, tramesa en el Penedès, per genealogia familiar, de pares a fills. Però aquesta tradició, arrelada a la terra i a la seva gent, s’ha vist amparada per una esforçada vocació de qualitat i de progrés, de renovació i de competència.
Generació rere generació -des que fenicis, grecs i romans aclimataren en aquestes terres les primeres vinyes nobles del Mediterrani- s’anà enriquint el patrimoni vitivinícola del Penedès. Ja en l’antiguitat s’aclimataren les sublims varietats tradicionals del món clàssic (les garnatxes, el monastrell, els moscatells, les malvasies de Creta); però, més modernament, la nostra comarca fou la primera vinya mediterrània que va obrir les portes a les varietats nobles internacionals (cabernet sauvignon, chardonnay, sauvignon blanc, pinot noir, riesling, etc).
En conseqüència, pot afirmar-se
que la riquesa actual del conjunt ampelogràfic del Penedès
-des de les varietats autòctones fins a les millors viníferes
internacionals- no té
comparació amb cap altra regió
europea.
I l’oferta vinícola del Penedès (blancs, frescos i de criança, rosats, negres joves i grans reserves, vins d’agulla, elegants caves, vins generosos i dolços) és, probablement, la més àmplia, variada i completa del món. Sense comptar els famosos brandis que s’elaboren a la zona.
Tradició, progrés, varietat i qualitat són les claus del prestigi internacional del Penedès. Val la pena recórrer aquesta hospitalària ruta vitivinícola i descubrir-ne els encants: fascinants i serens paisatges de la dolça Catalunya; bells enclavaments històrics i monumentals; una temptadora gastronomia de mar i de muntanya, unes vinyes cuidades com un parc enològic, i una sorprenent imatge futurista de les més avançades tècniques de l’enologia.
El Penedès és un museu natural
que atresora una cultura mil.lenària. I els vins són la nostra
obra d’art. Perquè la competida història del Mediterrani
ens ensenyà a signar i a rubricar solament les "obres ben fetes".
EL PENEDÈS
La històrica regió del Penedès
s’estén entre la lluminosa costa mediterrània i les fresques
altures de la serralada prelitoral catalana. Abasta una extensió
de poc més de mil quilòmetres quadrats, i compta amb una
població d’uns 165.000 habitants. El 65% de la població es
concentra als municipis més importants: Vilafranca del Penedès,
Sitges, Vilanova i la Geltrú, Martorell, el Vendrell i Sant Sadurní
d’Anoia.
La varietat fou sempre el signe distintiu del Penedès: l’única comarca espanyola on -en un obrir i tancar d’ulls- es passa del nivell del mar a altituds de 800 metres; del sòlid arc romà de Berà al nu i espiritual romànic de Sant Martí Sarroca; del claustre de Santes Creus -serè adagi de pedra i aigua- al majestuós barri gòtic de Vilafranca; de l’altiva fortalesa de Castellet a les pacífiques masies on es fan les puntes de coixí de l’Arboç; de la saviesa liberal de Manuel Milà i Fontanals a la passió mediterrània d’Eugeni d’Ors i d’Àngel Guimerà; de les llegendes mítiques del Pont del Diable a la serenitat clàssica del violoncel de Pau Casals; de les alegres marines de Vilanova a les platges daurades del Vendrell, i del modernisme de Sitges -elegant, lluminós, amb els solitaris patis ventilats per les palmeres- als boscos de Pontons i la Llacuna on els senglars salvatges busquen els raïms madurs, abans que es converteixin en vi de mel i flors.
Els vins s’assemblen sempre a les terres on
es cultiven. I el Penedès és un vi obert i comunicatiu, fragant
i viu, vibrant i fruitós; però, sobre tot, ben estructurat
i clàssic, com correspon a una terra que parlava llatí quant
encara
no s’havien fundat les universitats de La
Sorbonne, de Montpellier o de Salamanca.
Al Penedès, com passa a totes les grans zones vitivinícoles del món, el paisatge canvia en un instant; de la mateixa manera que canvien els vins segons les qualitats del sòl, el marc de la plantació, l´orientació i la quota de la vessant, o la varietat de la vinya.
Des de lluny, contemplat des de les altures
de Sant Martí Sarroca, des de la solitària ermita de Foix
o des de la brava Serra de la Llacuna, el Penedès sembla un jardí
franciscà, regat per petits rius (l’Anoia, el Gaià, el Foix)
i solcat per caminets angostos que sempre van a parar al mar. Però,
quan el contemplem de prop, és un paisatge inquiet i ondulat, de
fruita i de vi, d’avellaners i d´olivers, emmotllat per elevacions
i valls, rambles, pujols i congostos tancats.
En un costat, les remoroses vinyes i les seves
masies de treball; a l’altre extrem, els encaixos del mar; i, des de lluny,
dominant-ho tot, Montserrat. "Miracle de Catalunya", l’anomenà Maragall.
Els seus murs rocosos s’eleven com merlets i cresteries d’un castell, o
com torres formades pels antics gegants que inventaren l’animós
joc dels castellers. Perquè a Catalunya, els balls i els jocs formen
sempre un cercle de mans unides. La sardana és una rosa. El castell
del folklore típic del Penedès és un petit tros de
raïm.