ANY I - NÚM. 6
B U T L L E T I  DEL FOMENT EXCURSIONISTA DE BARCELONA (JUNY DE 1923)

G R A C I E S...

Belles tendresses d'un esclat d'amor, joioses esperances d'un pervindre de germanor, adquirirem tots els excursionistes d'aquest Foment, que tinguerem la sort de poguer assistir a l'acte de la benedicció del nostre Banderí, que tingué lloc a la diada de Pasqua de Pentecostés, en la Vila de Torá, que riallera i cofoia ens obrí els seus amorosos braços per enllaçarnos dolçament, i rebrer aixís el nostre esguard franc, que espurnejant d'alegría procurá grabá en nostra pensa, tot lo succeit, ahont hi quedará com a recordança d'uns jorns inolvidables... El sentiment s'apoderá de nostres cors i sols paraules enternidores d'afecte i estimació per a tots els toranesos podem tenir, i particularitzant, per els que ens hostatjaren, a qui recordarem per sempre amb el carinyo qu'es mereixen, i vaigi l'últim agraiment per la Padrina, ánima de la festa, formosa nina que com tendra poncella qu'esclata ufanosa i embauma amb sa flaire a tots qui la contemplen, igual fou ella aquells dies; incansable, amb el seu sornrís atractívol, magnetizaba, i conduits per aquesta força, obtinguerem la victoria.
   Toranesos tots i assistents d'altres encontrades, Padrí i Padrina, en Joan Jordi, vos ret acatament i aquest Foment Excursionista de Barcelona, vos don les gracies.
El Secretari,
MANEL VILAGUT DE SOLA.

   Important va ser 1'excursió feta les passades diades de Pasqua Florida d'enguany que portá a cap un grup de Socis del "Foment Excursionista de Barcelona."
   Sols vos podré dar una pobra ressenya amb relació a l'importancia de la mateixa, interessanta baix tots conceptes, per els diferents llocs visitats, i el bó del temps verdaderament esplendit que'ns acompanyá en nostres atractives jornades.
    Sortirem de Barcelona a primeres hores del matí del diumenge dia 1 ; tocarem terra a Cervera a mitg dia; després d'un viatje de regulars comoditats, seguidament el company Ribera passá a saludar a la seva familia, en el seus fogars natius en dita localitat, marxant tot seguit a informar-nos de quant interessant poseeix la ciutat de Cervera; primerament tinguerem l'entrevista amb els familiars del digne Batlle, en Pau Batalla, que ens traçaren mes o menys la situació de dita ciutat; població senyorial de grans cases pairals i estrets carrerons, els torreons que rematen algunes creus, semblan disputá als nuvols la gloria de la seva altura, mentres el continuu repic de les campanes que penjant de les seves torres extenen per totes parts sa rel-ligiós cant.
   La famosa Universitat, manada construi pel Rei Felip V, ha deixat encar recort i la seva influencia s'adivina avui tant per les costums i cultura del seus habitants com per la riquesa i el gust de les seves construccions.
   Seguidarnent anarem a visitar l'esglesia parroquial de Santa Maria, ont admirarem el nou altar major de marbre repujat, el del Santissim Misteri i la capella anexa d'els Dolors, sortin-ne agradosament contents de tot çó que admirarem; també ens fou xocanta la façana de l'Ajuntarnent al contemplar-la adornada amb extravagans relleus que fan ganyotes, riuen, es dessesperen, etc.,etc., acabat de fer aquestes informacions ferem cap a baix als barris de Sant Francesc, l'amic Samsó desarrollá una agradosa placa fotografica com a record de nostra anada a Cervera, marxant tot seguit a diná.
   A la tarda, en punt de dos quarts de quatre partirem per la carretera de Guisona en direcció a nostre acomés, no sens avans despedir-nos familiarment i amistosament de quantes persones ens dispensaren bona acollida  durant nostra breu estada a Cervera.
Camí enllá, ferem "alto" a l'Ermita de Sant Juliá, on recobrarem forces per tornar-hi, entrant jolius i alegres a Tarroja en punt de les cinc; aquí anarem de dret a cal Chelis, una  bona familia de dit poble, la qual ens obsequiá amb un suculent berenar tot abastament; dempres ferein cap al local del Foment Agricol de Tarroja on forem molt ben rebuts pel jovent, amb vivas mostras d'obsequis per part d'una multitud femenina de cares maques, després de ballar i explaiarnos breu estona, el company Vilagut es despedí d'els seus a qui ens havia presentat, per lo qual tots plegats els remerciarem amb molt agraiment la bona acullida del poble de Tarroja.
   A un quart de vuit partirem en direcció a Torrefeta sots el guiatje de la claror de la lluna, arribanti en punt de les vuit on hi pernoctarem, allotjan-nos a casa Vives, familiars de l'amic Manel Vilagut que'ns dispensaren una carinyosa rebuda, alli ens pararen abillada taula presidida pel catalanissim "porró"; en mitg de la més franca germanor i tabola liquidarem el sopá, mentres a fora al carrer un piano dee maneta anaba descapdellant cansons i cuplets a l'estil del Ritz, cosa natural fou que com a forasters ens obsequiessin en tot i per tot, invitan-nos per acabar de pair l'apat les bones noies de la casa a explaiarnos a la dança al bell mitg de la plassa del poble, ben entrada la nit n'era quan ens retirarem a descansar, donant próva de molta sinceritat i respecte, en nostres alegrois espandiments.