ANY I - NÚM. 6
B U T L L E T I  DEL FOMENT EXCURSIONISTA DE BARCELONA (JUNY DE 1923)

G R A C I E S...

Belles tendresses d'un esclat d'amor, joioses esperances d'un pervindre de germanor, adquirirem tots els excursionistes d'aquest Foment, que tinguerem la sort de poguer assistir a l'acte de la benedicció del nostre Banderí, que tingué lloc a la diada de Pasqua de Pentecostés, en la Vila de Torá, que riallera i cofoia ens obrí els seus amorosos braços per enllaçarnos dolçament, i rebrer aixís el nostre esguard franc, que espurnejant d'alegría procurá grabá en nostra pensa, tot lo succeit, ahont hi quedará com a recordança d'uns jorns inolvidables... El sentiment s'apoderá de nostres cors i sols paraules enternidores d'afecte i estimació per a tots els toranesos podem tenir, i particularitzant, per els que ens hostatjaren, a qui recordarem per sempre amb el carinyo qu'es mereixen, i vaigi l'últim agraiment per la Padrina, ánima de la festa, formosa nina que com tendra poncella qu'esclata ufanosa i embauma amb sa flaire a tots qui la contemplen, igual fou ella aquells dies; incansable, amb el seu sornrís atractívol, magnetizaba, i conduits per aquesta força, obtinguerem la victoria.
   Toranesos tots i assistents d'altres encontrades, Padrí i Padrina, en Joan Jordi, vos ret acatament i aquest Foment Excursionista de Barcelona, vos don les gracies.
El Secretari,
MANEL VILAGUT DE SOLA.

Ressenya de l'interessant Excursió feta els dies de Pasqua Florida a Cervera, Tarroja, Torrefeta, Guisona, Masoteras, Palòu de Torá, Torá, L'Ajuda, Castell-follit de Riubregós i Calaf.

   Important va ser 1'excursió feta les passades diades de Pasqua Florida d'enguany que portá a cap un grup de Socis del "Foment Excursionista de Barcelona."
   Sols vos podré dar una pobra ressenya amb relació a l'importancia de la mateixa, interessanta baix tots conceptes, per els diferents llocs visitats, i el bó del temps verdaderament esplendit que'ns acompanyá en nostres atractives jornades.
    Sortirem de Barcelona a primeres hores del matí del diumenge dia 1 ; tocarem terra a Cervera a mitg dia; després d'un viatje de regulars comoditats, seguidament el company Ribera passá a saludar a la seva familia, en el seus fogars natius en dita localitat, marxant tot seguit a informar-nos de quant interessant poseeix la ciutat de Cervera; primerament tinguerem l'entrevista amb els familiars del digne Batlle, en Pau Batalla, que ens traçaren mes o menys la situació de dita ciutat; població senyorial de grans cases pairals i estrets carrerons, els torreons que rematen algunes creus, semblan disputá als nuvols la gloria de la seva altura, mentres el continuu repic de les campanes que penjant de les seves torres extenen per totes parts sa rel-ligiós cant.
   La famosa Universitat, manada construi pel Rei Felip V, ha deixat encar recort i la seva influencia s'adivina avui tant per les costums i cultura del seus habitants com per la riquesa i el gust de les seves construccions.
   Seguidarnent anarem a visitar l'esglesia parroquial de Santa Maria, ont admirarem el nou altar major de marbre repujat, el del Santissim Misteri i la capella anexa d'els Dolors, sortin-ne agradosament contents de tot çó que admirarem; també ens fou xocanta la façana de l'Ajuntarnent al contemplar-la adornada amb extravagans relleus que fan ganyotes, riuen, es dessesperen, etc.,etc., acabat de fer aquestes informacions ferem cap a baix als barris de Sant Francesc, l'amic Samsó desarrollá una agradosa placa fotografica com a record de nostra anada a Cervera, marxant tot seguit a diná.
   A la tarda, en punt de dos quarts de quatre partirem per la carretera de Guisona en direcció a nostre acomés, no sens avans despedir-nos familiarment i amistosament de quantes persones ens dispensaren bona acollida  durant nostra breu estada a Cervera.
Camí enllá, ferem "alto" a l'Ermita de Sant Juliá, on recobrarem forces per tornar-hi, entrant jolius i alegres a Tarroja en punt de les cinc; aquí anarem de dret a cal Chelis, una  bona familia de dit poble, la qual ens obsequiá amb un suculent berenar tot abastament; dempres ferein cap al local del Foment Agricol de Tarroja on forem molt ben rebuts pel jovent, amb vivas mostras d'obsequis per part d'una multitud femenina de cares maques, després de ballar i explaiarnos breu estona, el company Vilagut es despedí d'els seus a qui ens havia presentat, per lo qual tots plegats els remerciarem amb molt agraiment la bona acullida del poble de Tarroja.
   A un quart de vuit partirem en direcció a Torrefeta sots el guiatje de la claror de la lluna, arribanti en punt de les vuit on hi pernoctarem, allotjan-nos a casa Vives, familiars de l'amic Manel Vilagut que'ns dispensaren una carinyosa rebuda, alli ens pararen abillada taula presidida pel catalanissim "porró"; en mitg de la més franca germanor i tabola liquidarem el sopá, mentres a fora al carrer un piano dee maneta anaba descapdellant cansons i cuplets a l'estil del Ritz, cosa natural fou que com a forasters ens obsequiessin en tot i per tot, invitan-nos per acabar de pair l'apat les bones noies de la casa a explaiarnos a la dança al bell mitg de la plassa del poble, ben entrada la nit n'era quan ens retirarem a descansar, donant próva de molta sinceritat i respecte, en nostres alegrois espandiments.

DIA 2
   Després de surtir l'alba del dilluns de Pascua i d'haver esmorçat, tots plegats ens dirigirem vers l'esglesia parroquial on oirem missa de 7, contemplarem son interior antiquissim, adornat amb rics retaules d'época del segle XVII, a la sortida ferem una fotografía seguida del visiteig del pintoresc villori de Torrefeta, desde la terrassa de can Vives nostres ulls contemplaren amb viu encant el sublim panorarna que s'ovira del baix Urgell.
   Un cop satisfets els caires de l'excursió  fou cosa de pensar amb el camí a fer; çó es que'n Vilagut es despedis de sa familia, i nosaltre a la vegada els remerciarem infinits dons de gracies per totes les atencions que'ns lliuraren per la despesa d'allotjarnos amb zel i bon gust,doncs nostra breu estança alli n'era çó que podriem dir-ne esplai de familia; tots erem una mateixa cosa per l'afecte.
   Al pendrer la devallada per continuar l'excursió, forem acompanyats per les gentils damiseles de la casa, en bona part del trajecte, çó que'ls hi estimarem de debó; carretera enllá i fem camí amb ganes de trescar sots un devassall de llum soleia entrarem a l'important vila de Guisona, a dos quarts de déu.
   L'esglesia parroquial de Santa Maria es una de les mes importants d'aquella comarca, gran d'esvetlla i atrevida nau, amb son creuer al mig, a l'estil de les grans catedrals, presenta un bon cop de vista a l'admirarla, contemplarem les ruines de l'antic Seminari i l'obra d'en Flaviá, dempres d'ovirar tot çó que'ns crida l'atenció, ferem alguna que altra compra donant l'últim adeu a dita vila.
   Trescant amb dalit per camins veinals passarem de transit pel poble de Masoteras a quarts d'once que res d'importancia té, camina, que caminarás amb el somriure en nostres jovenivols cors, novament de transit ens internavem per l'interior del poblet nomenat Palou de Torá; encar que tampoc res d'importancia té, no deixa de sér pintoresc, en gran manera, aqui prenguerem orientacions del terreny amb tal de fer-ne via per fer cap a Torá; l'excursió l'anavam proseguint, i sens altre novetat que la imperdonable equivocació de camí i el consegüent retrás entravem satisfets a tres quarts de dugues a la vila de Torá.
   Aqui forem rebuts amb vives mostres de simpatía, doncs moltes e infinitat de persones presenciaren nostra ardida caminada i per lo tant nostra entrada a la dita vila, sobresortint entre elles aquells gue'ns estatjarent per breu estada, ens allotjarem a casa Farré enclavada a la plassa del Vall on ens hi entaularem i a copia d'atencions i explendideses d'en Francesc de Solá, varem arrivar-nos a creurer qu'erem a casa nostra. A la tarda passarem a saludar les amistats d'els companys Vilagut i Maluquer, sen molt ben atesos per part de llurs families, cap a les sis determinarem pujar al cim de l'Ajuda, no sens avans visitar l'interior de l'esglesia parroquial de Sant Gil d'aspecte pintoresc resguardada amb verdader art arquitectonic de pur barroc que verdaderament ens fou molt agradosa, seguidament escalarem el serrat per fer cap a l'Ermita tan venerada per aquells indrets, fent-se l'ascensió entre mig de la gatzara festiva del cás, a mitg camí admirarem el nou monument de pedra picada que'n plena montanya i enlairá l'associació de Filles de Maria de Torá a sa patrona l'Inmaculada Concepció, en arribar a la collada, els companys Vilagut, i Ribera anunciaren l'avastament de dita Ermita al poble, amb un llarc trilleix de campanas; dempres passarem a visitar la Verge cantan-se la Salve Regina per tots els assistens, acabat de contemplar llur panorama que s'ovira desde dita alçaria, tots cofois de llur visiteig novament tornarem a Torá.
   Demprés d'explaiarnos amb contades ballades a la sala, fou cosa de pensar pel sopá aplegan-nos novament al redós de la taula de can Farre, on igual que'l mitg dia forem obsequiats dessinteressadament amb tota mena d'atencions familiars, durant l'apat comentavem l'itinerari fet en sorolloses rialles, experonant el que ens quedava encar a fer; un cop satisfets anarem a gaudir-nos d'els honors del ric café entaulats en magestívoles taules del casino, on hi passarem. la vetlla mentres el company Vilagut ens obsequiaba amb Sardanes a piano, tot cantant a la tum, tum, i fent xerinola festiva donarem fi a tant agradosa jornada.
   Després de cambiar-nos mutues efusions de carinyo vers les persones que'ns tingueren tota mena d'atencions en nostra curta estada a Torá, acordarem no descansar, efectuant tot seguit el resto de I'Excursió.
DIA 3
   Nosaltres devots d'els caients misteriosos de natura, poguerem explaiarnos a ple en la marxa nocturna que emprenguerem a dos quarts d'una en direcció a Calaf, ultra l'aldarull de cantades i dites xispejants que amararen de rialles fresques les encontrades vessants arreu esguardades per les ullades de la llum que's filtravan manyagues per entre'ls abres retallats amb faiçó de siluetes fantastiques ; no feia mes de mitja hora que caminabem, quan partirem la provincia senyalada amb una fita, entrant aleshores a la de Barcelona; la serena de nit apretava, çó que feu que al arribar al poble de Castellfollit ens resguardessim per fer-nos passar l'angoixa frescal d'Abril; Castellfollit de Riubregos el visitarem de nit, doncs quc no pogui resenyarne cap nota que tingui importancia, a raig de lluna plena continuarem l'afer voreijant el riu de son nom, fins deixar-lo  per avastar la meta de nostra venturosa excursió pedestre.
   L'excursió l'acabarem pernoctant a Calaf a les quatre de la matinada, i com siga qu'encara era fosc, resolguerem no passar a recorrer dita població, anant de dret vers l'estació, on esperarem bona estona el tren de  regrés a ciutat.
   Les jornades van esser felices,cap incident pertorvá la placides de les mateixes i els joves excursionistes, i  amb ells el "Foment Excursionista de Barcelona" podran per sempre més honrar-se de tant coratjosos jorns que signifiquen un sagell glorios pel pervindre de tan novella Entitat.
   Els pocs concorrents que hi assistiren en serverán un record imborrable ; eran aquestos, els socis senyors: Manel Vilagut, Joan Samsó, Francesc Florit, Josep Ribera i Joan Maluquer.
   A les vuit i quart erem de retorn a Barcelona i de... tots els llavis en sortien mots d'alabança de tan agradoses jornades.
J. RIBERA
Barcelona, Abril de 1923.