|
de las singulars preminencias dels Boléts, fas propietats, excelencias, y demés, que veurá lo Curiós en lo feguent Romans. |
| En
la apacible Tardór,
quant lo ardent Sol ab fos raigs templa ja menos colerich Y quant lo eriffat Ivern encara no ha eixit lo camp ab dobles armas de neu tot armát de punta en blanch: La Terra amorosa Mare, dadivofa, y lliberal de fas abundants entrañas trau los trefors amagats, en los Boléts generosos, tant guftofos, y fuaus, que essentt faynete del guft, fon eixíts del paladar. Lo Ayre retire als Aucells, retire als Peixos lo Mar, que en lo coteig dels Boléts fon no res entra dos plats. Los Aucells cuberts de Ploma, de budells, y offos prenyats, lo menos de ells es de bo, y la major part de mal. Los Peixos veftits de efcata, per defora molt armats, amagan de fas efpinas las alenas, y puñals. Lo Bo!ét tot ell es pulpa, tot ell fe deixa menjar, es Peix fens gañas, ni efpinas, fens bodells, ni offos es carn. Es dels regalats bocins lo menjar mes eftimat; es de la Perdiu lo pit, es la cuiixa del Flayfá, es cap, y peus de Vadella, es pell de Porcellet gras, es Gabolét, es Melindro, es Tortrada, es Marcepá, es Mel Melada, es Candit, Confits, es Sucra Efponjat, y en una paraula es, de tots guftos lo Manná. La Tofona bonyaguda fahonada ab foch templát, ab un fuquét de Perdiu es digne de un plat Real. La Murgula foradada ab mes concert que un paná enfarinada , y fregida, nou lo gust mes eftragát. Tota alabança ve curta al Rovelló, que ha robát à la Canyella l' colór, fi be tel' gust mes picant. Lo Reitg pofát en cassola, com es de color dorát es entrels' demès Boléts lo que es l'ór entrels' metalls. Del Moxornó per petit non haviam de fér càs, y á una cafola de Anyell li dona un.punt relevant. Encara que lo Escarlét fia Bólét molt vulgar, perbullit , te dos mil guftos ab Salfa de nogueàt. Lo Camparól à las brafas, pofant à la cua un All, y al rededor un poch d' oli, fembla Melindro eftufát La nevada Cogomella, mes blanca quel' mnenjar blanch en guft, y delicadefa es menja que no te pàr. Deixo eftar altres Boléts, que fora may no acabar, voler decifrar fas glorias, y compendrer fos quilàts. Altres menjars de bon guft enfadan, perque los fan fempre cuyts d'una manera fens poderlos variar. La Perdiu fempre ab fon fuch, lo Capó fempre enllardat, la Gallina fempre à lolla, y la Polla Dindia al aft; offegats los Colomins, los Pollastres trocejats, los Porcells en Grexoneras, los Conills com Deu fe fap. Los Boléts de dos mil modos fe poden be aparellar, ò cada un per si, ò fino tots barrejats, los dias graffos ab llart, de un modo per los Senyors, de altre per los Menestrals. Los Boléts ja perbullits fe poden enfarinar, ò ferlos tous com fervells, ò fequets com bacallar, y ab un axarop de mel, y vinagre deftemplàt, fon tant fanitosos, que daràn falut à un malalt. Pofats en una cafola ab tot enciam bufcà, d' alléts, menta, julivert, ceba, y ous tot remenat, ab un poquet de aygua ros, clabells, canyella, y fafrà, fucre, y las demés efpecias es capirotada real: |
Pofats
en una cafola
ab falta de all, y agràs, nous, ò avellanas picadas ab una molla de pa, carregant un poch de pebre, perque fia mes picant: Lo Salcirót pica al gust, de modo que' fatisfá. Mitg brefejats en graellas, y en un bon caldo fahonat donantlos dos, ò tres bulls fins que eftigan del tot blans prenent agre de Magranas, y de Sucre lo baftant, ab fopada de Melindros no hi ha mes que defitjar. Sofregits ab canfalada, un pols de pebre, y un raig de taronja, coftan poch, y fon de un guft extremat: Ab un poch de all, fal, y oli offegats entre dos plats, defpues ab pebre, y taronja fan badar la boca un palm: Offegats dintre de una olla, pofanti un poch de vi blanch ab tot genero de efpecias fon pera tentar un Sant: Fets en una truyta de ous per los dias Quarefmals, y à la Pafqua ab Llangoniffa, un mort refucitaràn. Que tenen que fer las Truytas encara las mes galants, fi prefumen atrevidas ab los Boléts cotejar? la Avellana redoneta, y lo Pinyó tornejàt, la Ametlla plana y la Nou ab mes camas que te un Cranch, fon guftofas, ningú honega; peró al moment encontrau ab clova tant deffabrida, que força darlas de ma. La Pruneta delicada, lo Melicotó fuau, la Guinda de agre apacible, lo Alverge mitg encarnat, fon hypocritas del gust, que fempre deixan engany; puix fi fon la mitàt bonas, es pinyol laltre mitat. La Pometa arrebolada, y la Pera altre que tal, la Atferola ab fa efcarlata; la Nefpra ab corona al cap, fon las Reynas de las Fruytas pero de pells, y de grans, por tant tant notable enfado, que difgufta lo reftant. Pero doblem aqui l' full, y anem un poch mes avant en altres prerrogativas, que Deu als Boléts ha dat: y no es la menor de totas veurer que fenfe treball, y que fens la industria humana fen troban à cada pas. Pera collir los Boléts, no es menefter llaurar, ni regar la dura Terra, ni fembrarlos per los Camps; No naixen en los Goréts, ni's crian en los Sembrats; ni en las cultivadas Vinyas, ni en las Hortas abundatats; fino en 1' afpera Montaña, en las Bofcuras mes grans, en los Deferts mes umbrivols, y en los Herms mes retirats. No fels menja la Llagofta, ni la Broma los fa dany, nols deftruheix Pedregada, nils mata la Sequedat, Es la cullita fegura, y per guardarfe tot lo Any no fon menelter mes gaftos que un Barril ab Aygua, y Sal. No fon de ningun Senyor, perque no naixen Vaffalls, ni pagan Delme, ò Primicia, ni Tafcas, ni Perfonal, quifvulla los pot cullir pera tots en general, naixen ab tanta abundancia, quens poden matar la fam. Y puix tals prerrogativas te lo Bolét fingular, que per tot lo Mon la Fama lo publica fens igual; Ja que eft Any los Cels copiosos nos donan Aygua abundant, ab que la Terrá fructuofa trau Boléts à milanars, y ab efta ocafió oportuna tothom pot boletejar; Menjau Boléts, Homes, Dones, Senyors, Pobres, Xichs, y Grans, perque es lo Bolét preciós regalo tant fublimat, que nos' pot trobar major als Confins mes dilatats. |
|
|
|
|
